XAVI CALVO


Corria l'any 2000, s'inaugurava un nou mil·lenni i el dissenyador Xavi Calvo ho va fer en gran: “Jo vaig començar estudiant la carrera medicina a Lleida. La vaig començar sense vocació, solament perquè mon pare era mèdic. En el segon any ja me l'havia deixat. Aleshores, internet estava als seus albors, jo feia webs i tenia una pàgina que es deia La bella y la bestia sobre Santiago Segura i Penélope Cruz. Un dia vaig pujar un fotomuntatge molt lamentable de Segura besant a Cruz. El mateix dia que estava arreplegant les meues coses de Lleida per a tornar a València, vaig rebre un mail d'un tipus fent-se passar per Santiago Segura dient que li havia fet molta gràcia aquell muntatge; jo li vaig respondre prenent-m'ho a conya i quan portàvem ja dos o tres mails m'envia unes fotos i, efectivament, era Santiago Segura de veritat. Estava preparant la producció de Torrente 2 i em va dir si volia tirar-li una mà amb la pel·li. Allí vaig començar a treballar en producció, en la web, l'atrezzo, etc.” Així que la vida de Xavi Calvo, cofundador d'Estudio Menta a València, va donar una bolcada radical el dia que va rebre una trucada del director de cinema Santiago Segura. I és que un no sap bé en quin misteriós moment la seua vida pot canviar.

Corría el año 2000, se inauguraba un nuevo milenio y el diseñador Xavi Calvo lo hizo a lo grande: “Yo empecé estudiando la carrera medicina en Lleida. La empecé sin vocación, solo porque mi padre era médico. En el segundo año ya me la había dejado. Por aquel entonces, internet estaba en sus albores, yo hacía webs y tenía una página que se llamaba La bella y la bestia sobre Santiago Segura y Penélope Cruz. Un día subí un fotomontaje muy lamentable de Segura besando a Cruz. El mismo día que estaba recogiendo mis trastos de Lleida para volver a Valencia, recibo un mail de un tipo haciéndose pasar por Santiago Segura diciendo que le había hecho mucha gracia ese montaje; yo le respondí tomándomelo a cachondeo y cuando llevábamos ya dos o tres mails me manda unas fotos y, efectivamente, era Santiago Segura de verdad. Estaba preparando la producción de Torrente 2 y me dijo si quería echarle una mano en la peli. Ahí empecé a trabajar en producción, en la web, el atrezzo,etc.” Así que la vida de Xavi Calvo, cofundador del Estudio Menta en Valencia, dio un vuelco radical el día que recibió una llamada del director de cine Santiago Segura. Y es que uno no sabe bien en qué misterioso momento su vida puede cambiar.

Les casualitats en la vida de Xavi són variades i totes solen tenir un final feliç. El dissenyador ens explica -amb un somriure perenne i uns ulls blaus que parlen per ells sols- que la seua vida va donar una altre gir gràcies a una fotografia de Flickr. Calvo estava de pràctiques en l'agència de comunicació Efectiva mentre acabava la carrera i el màster. Un dia va pujar una foto d'un d'estos bells sòls hidràulics tan característics de València. Llavors, una tal 'Mara Malota' li va respondre: “¡Anda, mira! Como en mi estudio!”. Xavi va descobrir que eixa altra agència estava en el següent carrer. “Una companya seua de carrera, Elisa Gómez, actualment sòcia meua, era parella de Raül Climent que tenia un altre estudi en el carrer Conde Altea 16. A partir d'aquell moment ens ajuntarem, obrirem l'Estudi Menta i varem fer pinya”.

I com no hi ha dos sense tres, hi ha una tercera coincidència que va encaminar la destinació de Xavi Calvo cap a la seua actual professió: “Jo estiuejava a Picassent, en la urbanització Sierra Mar i un dels veïns era Pepe (José García) de CuldeSac. Jo mai havia entès a què es dedicava. Si no estàs en açò, no saps explicar molt bé què és el disseny editorial, disciplina que en aquell moment estava creant CuldeSac”. Després d'aquella conversa amb el cofundador de la qual és, probablement, l'agència i consultoria creativa, conceptual i estratègica més important de València, Xavi va començar a cursar en la universitat CEU San Pablo la carrera de disseny industrial i el màster d'especificació de disseny gràfic. “Llavors em vaig adonar que aquella era la vocació que no tenia en medicina”. 

La veritat és que no és recomanable trobar la vocació per casualitat. Pot succeir que un dia no estigues atent i passe per davant dels teus nassos. Però encara és més dur que t'obliguen a triar el teu futur quan amb prou feines eres un xiquet: “És que és un idiota de 17 anys el que està triant el teu futur per tu. Admire i envege a eixos països on hi ha un any sabàtic perquè t'ocórreguen coses i llavors decidisques què vols fer”, comenta el dissenyador.

Las casualidades en la vida de Xavi son variadas y todas suelen tener un final feliz. El diseñador nos cuenta -con una sonrisa perenne y unos ojos azules que hablan por sí solos- que su vida dio otro vuelco gracias a una fotografía de Flickr. Calvo estaba de prácticas en la agencia de comunicación Efectiva mientras acababa la carrera y el máster. Un día subió una foto de uno de esos hermosos suelos hidráulicos tan característicos de Valencia. Entonces, una tal 'Mara Malota' le respondió: “¡Anda, mira! Como en mi estudio!”. Xavi descubrió que esa otra agencia estaba en la siguiente calle. “Una compañera suya de carrera, Elisa Gómez, actualmente socia mía, era pareja de Raül Climent que tenía otro estudio en la calle Conde Altea 16. A partir de ese momento nos juntamos, montamos el Estudio Menta e hicimos piña”.

Y como no hay dos sin tres, hay una tercera coincidencia que encaminó el destino de Xavi Calvo hacia su actual profesión: “Yo veraneaba en Picassent, en la urbanización Sierra Mar y uno de los vecinos era Pepe (José García) de CuldeSac. Yo nunca había entendido a qué se dedicaba. Si no estás en ello, no sabes explicar muy bien qué es el diseño editorial, disciplina que en ese momento estaba creando CuldeSac”. Después de aquella conversación con el cofundador de la que es, probablemente, la agencia y consultoría creativa, conceptual y estratégica más importante de Valencia, Xavi comenzó a cursar en la universidad CEU San Pablo la carrera de diseño industrial y el máster de especificación de diseño gráfico. “Entonces me di cuenta de que esa era la vocación que no tenía en medicina”. 

Lo cierto es que no es recomendable encontrar la vocación por casualidad. Puede suceder que un día no estés atento y pase por delante de tus narices. Pero todavía es más duro que te obliguen a elegir tu futuro cuando apenas eres un niño: “Es que es un idiota de 17 años el que está eligiendo tu futuro por ti. Admiro y envidio a esos países en los que hay un año sabático para que te ocurran cosas y entonces decidas qué quieres hacer”, comenta el diseñador. 

***

Xavi assaboreix la seua torrada en el desdejuni que hem improvisat en Federal Cafè, un dels locals de València de recent obertura la restauració del qual és molt apreciada pel dissenyador. “En els anys 30 València havia de ser un lloc cool. Ara hi ha una franquícia en cada cantonada. Jo crec que mantenir l'essència de locals és fonamental. No pot ser que quan un comerç històric tanca, qui se'l quede tire tot, pose pladur blanc i ja està. Hi ha un terme mig que és restaurar les coses”. 

Mentre xarrem amb Xavi no són pocs els parroquians que s'acosten a saludar-lo. Una de les coses més interessants i entranyables de València és el caràcter solidari que es respira en el gremi de dissenyadors.

-Pensant en dissenyadors, il·lustradors, fotògrafs... la veritat és que som molt pinya. És molt extrany quan parles amb altres comunitats d'Espanya perquè allí són gremis que són competència. Van a ganivet com en altres professions.

-Quina creus que és la raó?

-Jo crec que ve dels anys 80 quan els dissenyadors s'organitzen, es crea l'associació de dissenyadors i gent com Dani Nebot o Paco Roca comencen a viure la seua professió com una cosa cultural i d'amics. 

València ha sigut històricament bressol de cartellistes, artistes gràfics i impremtes. Estes últimes sempre han atret a dissenyadors que és, per cert, una d'eixes professions a les que fa poc es posar nom però que també abans existien. Si a Barcelona hi ha hagut sempre molt de disseny cultural o al País Basc una gran tradició de disseny industrial, en ciutats com Madrid açò no ha ocorregut. I potser, novament, la clau siga la mesura perfecta que té València, ni molt gran ni molt menuda: 

-Hem mantingut els xicotets estudis, la fórmula taller que xoca molt amb clients que vénen de fora i veuen que som menuts. Us recomane veure un documental titulat Cuarto creciente que realitzarem en Estudi Menta en 2011 per a celebrar els 25 anys de disseny a la Comunitat Valenciana. Parla molt d'eixa solidaritat entre nosaltres.

-Són eixes les claus, llavors? La grandària, la solidaritat i la tradició?

-Sí, sobretot la tradició. A València sempre hi ha hagut molt 'artistilla'. Amb la música, per exemple, tenim les fàbriques capdavanteres d'instruments. Amb bandes en cada poble però amb poca possibilitat de tocar pels carrers, que és una contradicció...

-Però açò és molt valencià, no?

-Sí, sí. Ens valorem poc, és el 'meninfotisme' que ens caracteritza i que al costat de 'desfici' és la gran paraula en valencià. Després arriben les falles que ho uneixen tot: cremar una cosa que has construït durant tot un any és alguna cosa molt nostra, bona i dolenta alhora, però ho fem sovint. No tenir pla a llarg termini.

Xavi saborea su tostada en el desayuno que hemos improvisado en Federal Café, uno de los locales de Valencia de reciente apertura cuya restauración es muy apreciada por el diseñador. “En los años 30 Valencia debía ser un sitio cool. Ahora hay una franquicia en cada esquina. Yo creo que mantener la esencia de locales es fundamental. No puede ser que cuando un comercio histórico cierra, quien se lo quede tire todo, ponga pladur blanco y ya está. Hay un término medio que es restaurar las cosas”. 

Mientras charlamos con Xavi no son pocas los parroquianos que se acercan a saludarle. Una de las cosas más interesantes y entrañables de Valencia es el carácter solidario que se respira en el gremio de diseñadores. 

-Pensando en diseñadores, ilustradores, fotógrafos... la verdad es que somos muy piña. Es muy raro cuando hablas con otras comunidades en España porque allí son gremios que son competencia. Van a cuchillo como en otras profesiones.

-¿Cuál crees que es la razón?

-Yo creo que viene de los años 80 cuando los diseñadores se organizan, se crea la asociación de diseñadores y gente como Dani Nebot o Paco Roca empiezan a vivir su profesión como algo cultural y de amigos. 

Valencia ha sido históricamente cuna de cartelistas, artistas gráficos e imprentas. Éstas últimas siempre han atraído a diseñadores que es, por cierto, una de esas profesiones a la que hace poco se le puso nombre pero que también antes existía. Si en Barcelona ha habido siempre mucho diseño cultural o en el País Vasco una gran tradición de diseño industrial, en ciudades como Madrid eso no ha ocurrido. Y quizás, nuevamente, la clave sea la medida perfecta que tiene Valencia, ni muy grande ni muy pequeña: 

-Hemos mantenido los pequeños estudios, la fórmula taller que choca mucho con clientes que vienen de fuera y ven que somos estudios pequeños. Os recomiendo ver un documental titulado Cuarto creciente que realizamos en Estudio Menta en 2011 para celebrar los 25 años de diseño en la Comunidad Valenciana. Habla mucho de esa solidaridad entre nosotros.

-¿Son esas las claves, entonces? ¿El tamaño, la solidaridad y la tradición?

-Sí, sobre todo la tradición. En Valencia siempre ha habido mucho 'artistilla'. Con la música, por ejemplo, tenemos las fábricas punteras de instrumentos. Con bandas en cada pueblo pero con poca posibilidad de tocar por las calles, que es una contradicción...

-Pero eso es muy valenciano, ¿no?

-Sí, sí. Nos valoramos poco, es el 'meninfotisme' que nos caracteriza y que junto a 'desfici' es la gran palabra en valenciano. Luego llegan las fallas que lo unen todo: lo de quemar algo que has construido durante todo un año es algo muy nuestro, algo bueno y malo a la vez, pero lo hacemos a menudo. No tener plan a largo plazo.

paulagfurio_desfici_lxavicalvo_3.jpg

Imaginem que quan Xavi Calvo camina per València ho fa mirant cap amunt. Una de les seues febleses són els pocs rètols antics que es conserven en la ciutat. La ignorància i insensibilitat d'alguns ciutadans i nous empresaris que menyspreen eixos trossets de memòria valenciana en forma de disseny és un dels motius pels quals este home, d'aparença tranquil·la i afable, més s'encén: “Quan vaig veure, per exemple, el rètol dels Jabones Catalá en Plaça d'Espanya en els contenidors em vaig enfadar tantíssim... per això m'agrada molt el projecte de Juan Nava, Letras Recuperadas”.

És cert que la manera més fàcil de no veure una cosa consisteix a veure-la massa vegades, tantes que es converteix en invisible. L'interès tipogràfic, per exemple, dels rètols de Refugi en el Barri del Carme no s'ha recuperat fins a l'arribada de Gloria Tello a la Regidoria de Cultura: “Porten 15 anys caient i ara, per fi, s'estan rehabilitant. Són refugis antiaeris de la Guerra Civil que són un element icònic de la nostra ciutat. En qualsevol altra part del món els tindrien protegits al màxim. L'estil decó dels rètols va definir el disseny gràfic del moment. Per açò els dissenyadors tenim tant afecte al refugi”. I és que eixos rètols, cartells, sòls, pilars o façanes són les petjades, les arrugues d'una ciutat que s'ha anat transformant fins a aquesta València moderna que, segons The Guardian, és una de les 40 millors destinacions turístiques per a 2018. L'única espanyola, per cert.

Una València que Xavi Calvo recorre amb els mitjans de locomoció més sostenibles: Valenbisi(bicicletes), Muving (motos elèctriques) o Cabify(vehicles amb conductors privats).

-Quines ciutats t'agraden a més de València?

-Sempre m'ha agradat Barcelona perquè tènia família allí i és una ciutat lluminosa i oberta al mar. Abans no m'agradava Madrid perquè la veia fosca però en els últims deu anys o Madrid o jo hem tingut evolució perquè ara m'agrada molt. També grans ciutats com Nova York. La meua vida són topicazos. Sóc molt urbanita i comercial.

Imaginamos que cuando Xavi Calvo camina por Valencia lo hace mirando hacia arriba. Una de sus debilidades son los pocos rótulos antiguos que se conservan en la ciudad. La ignorancia e insensibilidad de algunos ciudadanos y nuevos empresarios que desprecian esos trocitos de memoria valenciana en forma de diseño es una de los motivos por los que este hombre, de apariencia tranquila y afable, más se enfurece: “Cuando vi, por ejemplo, el rótulo de los Jabones Catalá en Plaza de España en los contenedores me enfadé tantísimo... por eso me gusta mucho el proyecto de Juan Nava, Letras Recuperadas”.

Es cierto que el modo más fácil de no ver algo consiste en verlo demasiadas veces, tantas que se convierte en invisible. El interés tipográfico, por ejemplo, de los rótulos de Refugio en el Barrio del Carmen no se ha recuperado hasta la llegada de Gloria Tello a la Concejalía de Cultura: “Llevan 15 años cayéndose y ahora, por fin, se están rehabilitando. Son refugios antiaéreos de la Guerra Civil que son un elemento icónico de nuestra ciudad. En cualquier otra parte del mundo los tendrían protegidos al máximo. Ese estilo decó de los rótulos definió el diseño gráfico del momento. Por eso los diseñadores tenemos tanto cariño al refugio”. Y es que esos rótulos, carteles, suelos, pilares o fachadas son las huellas, las arrugas de una ciudad que se ha ido transformando hasta esta Valencia moderna que, según The Guardian, es uno de los 40 mejores destinos turísticos para 2018. El único español, por cierto.

Una Valencia que Xavi Calvo recorre con los medios de locomoción más sostenibles: Valenbisi (bicicletas), Muving (motos eléctricas) o Cabify (vehículos con conductores privados).

-¿Qué ciudades te gustan además de Valencia?

-Siempre me ha gustado Barcelona porque tenia familia allí y es una ciudad luminosa y abierta al mar. Antes no me gustaba Madrid porque la veía oscura pero en los últimos diez años o Madrid o yo hemos tenido evolución porque ahora me gusta mucho. También grandes ciudades como Nueva York. Mi vida son topicazos. Soy muy urbanita y comercial. 

***

L'any 2008 Xavi va iniciar la seua pròpia aventura al costat d'Elisa Gómez i Raül Climent. Estudio Menta és un dels estudis de disseny i comunicació especialitzats en identitat global més interessants de la ciutat. Van triar 'Menta' per la seua sonoritat però també pel concepte d'innovació i frescor que volien transmetre. Des d'eixe taller-estudi han elaborat treballs per a la ciutat com el cartell del 9 octubre de 2016 per al Ajuntament de València; la marca commemorativa dels 30 anys de ferrocarrils de la Generalitat; la campanya de borses «Un xicotet comerç, una gran ciutat»; els catàlegs per al MuVim o La Nau; la campanya d'horts de l'Associació de Veïns de Benimaclet o el treball recent per a projectes com La Cabina o la València Disseny Week.

-Què és el que més t'atrau del procés de treball de cadascun d'aquests projectes?

-El que més m'agrada és el 'storytelling' que hi ha darrere, és a dir, el treball anterior que mai s'acaba d'entendre. Cal definir-ho bé per a la resta isca sol. El treball d'indagació més conceptual és el més interessant.

-Per a Menta és molt important la tipografia, no?

-Sí, en Menta utilitzem tipografia perquè treballem molt amb copys. Creiem que les identitats o marques han de transmetre's verbalment. Ens agrada molt el treball de generar l'essència d'alguna cosa en unes poques paraules.

-I quin és el teu treball, el teu encàrrec somiat?

-A més de crear una normativa per a protegir els rètols antics de la ciutat, el que m'encantaria és redissenyar la identitat corporativa del Ajuntament de València. No hi ha un relat de València o de la comunitat. Anem a construir-lo i pensar què cal explicar. És un poc semblant al que esteu fent vosaltres en Desfici. Si solament es fa un logo nou sense tot este relat previ no tindrà sentit. El que falta són bones polítiques de disseny i crear eixa marca de València. Així es feia abans.

-A quan et refereixes?

-Als anys 30, per exemple. Tu veus fa 80 anys quan es feien cartells de falles i s'interpretaven els escuts de la ciutat. Hi ha un de l'any 1932 que és un escut girat, tipus dibuix vectorial i és més modern que qualsevol cosa que es pot fer institucionalment avui dia en qualsevol ciutat del món.

-Però per açò és necessari un manual d'aplicació.

-Clar. És que l'escut de València ha sigut xafat, distorsionat, s'han creat configuracions que no existien. Ha sigut un desastre. Jo em vaig assabentar que abans hi havia un manual que es va ficar en el calaix perquè era de l'anterior govern i no interessava. Hi ha un assignatura pendent amb açò. Deseducar a la gent, no ensenyar, ocultar poetes o pintors que no interessaven per a enaltir a uns altres és un enorme error que hem patit a València durant molt temps.

En el año 2008 Xavi inició su propia aventura junto a Elisa Gómez y Raül Climent. Estudio Menta es uno de los estudios de diseño y comunicación especializados en identidad global más interesantes de la ciudad. Eligieron 'Menta' por su sonoridad pero también por el concepto de innovación y frescura que querían transmitir. Desde ese taller-estudio han elaborado trabajos para la ciudad como el cartel del 9 octubre de 2016 para el Ajuntament de València; la marca conmemorativa de los 30 años de ferrocarriles de la Generalitat; la campaña de bolsas «Un xicotet comerç, una gran ciutat»; los catálogos para el MuVim o La Nau; la campaña de huertos de la Asociación de Vecinos de Benimaclet o el trabajo reciente para proyectos como La Cabina o la Valencia Disseny Week.

-¿Qué es lo que más te atrae del proceso de trabajo de cada uno de estos proyectos?

-Lo que más me gusta es el 'storytelling' que hay detrás, es decir, el trabajo anterior que nunca se acaba de entender. Hay que definirlo bien para el resto salga solo. El trabajo de indagación más conceptual es el más interesante.

-¿Para Menta es muy importante la tipografía, no?

-Sí, en Menta utilizamos tipografía porque trabajamos mucho con copys. Creemos que las identidades o marcas deben transmitirse verbalmente. Nos gusta mucho ese trabajo de generar la esencia de algo en apenas unas palabras. 

-¿Y cuál es tu trabajo, tu encargo soñado?

-Además de crear una normativa para proteger los rótulos antiguos de la ciudad, lo que me encantaría es rediseñar la identidad corporativa del Ajuntament de València. No hay una relato de Valencia o de la comunidad. Vamos a construirlo y pensar qué hay que explicar. Es un poco parecido a lo que estáis haciendo vosotras en Desfici. Si solo se hace un logo nuevo sin todo este relato previo no tendrá sentido. Lo que le falta son buenas políticas de diseño y crear esa marca de Valencia. Así se hacía antes.

-¿A cuándo te refieres?

-A los años 30, por ejemplo. Tú ves hace 80 años cuando se hacían carteles de fallas y se interpretaban los escudos de la ciudad. Hay uno del año 1932 que es un escudo girado, tipo dibujo vectorial y es más moderno que cualquier cosa que se puede hacer institucionalmente hoy en día en cualquier ciudad del mundo.

-Pero para eso es necesario un manual de aplicación.

-Claro. Es que el escudo de Valencia ha sido pisoteado, distorsionado, se han creado configuraciones que no existían. Ha sido un desastre. Yo me enteré de que antes había un manual que se metió en el cajón porque era del anterior gobierno y no interesaba. Hay un asignatura pendiente con esto. Deseducar a la gente, no enseñar, ocultar poetas o pintores que no interesaban para ensalzar a otros es un enorme error que hemos sufrido en Valencia durante mucho tiempo. 

paulagfurio_desfici_lxavicalvo_4.jpg

Notem a Xavi exaltat. Podem percebre de quina manera li afecta una ciutat en la qual habita, educa a la seua filla Mercedes i per la qual treballa des d'un estudi de disseny que vol explicar la història i el present d'una València en efervescència. Els cafès se'ns han acabat i en els plats ja solament queden les molles del pa. Darrere del cristall veiem que el sol ha eixit per fi. Li demanem que ens diga un lloc especial per a ell d'esta ciutat que tant i tan be ha explicat. Cap allá ens encaminem:

-A mi el lloc que més m'agrada de València és este banc del Jardí del Parterre on vaig clavar el meu genoll, com un cavaller, i li vaig demanar matrimoni a la meua dona. Jo sabia que este jardí era important per a ella. I també és un símbol de la ciutat. En realitat, ja estàvem mig promesos perquè des que ens vam conèixer jo sabia que era ella i ho teníem assumit. Però aquell dia li vaig convidar a sopar ací propet i li ho vaig demanar.

Temps després va nàixer Mercedes, una filla de la qual Xavi ens mostra fotografies en el seu telèfon mòbil. li cau la bava. Literalment. I ho sap. Sap que amb un bebè, el temps canvia de significat. Creiem que açò li agrada bastant perquè fa temps que no vèiem a un tipus tan feliç caminant pel carrer un dissabte qualsevol.

Notamos a Xavi exaltado. Podemos percibir de qué modo le afecta una ciudad en la que habita, educa a su pequeña hija Mercedes y por la que trabaja desde un estudio de diseño que quiere explicar la historia y el presente de una Valencia en efervescencia. Los cafés se nos han acabado y en los platos ya solo quedan las migas del pan. Detrás del cristal vemos que el sol ha salido por fin. Le pedimos que nos diga un sitio especial para él de esta ciudad que tanto y tan bien ha contado. Hacia allí nos encaminamos:

-A mí el sitio que más me gusta de Valencia es este banco del Jardín del Parterre en el que hinqué mi rodilla, como un caballero, y le pedí matrimonio a mi mujer. Yo sabía que este jardín era importante para ella. Y también es un símbolo de la ciudad. En realidad, ya estábamos medio prometidos porque desde que nos conocimos yo sabía que era ella y se lo pedí y lo teníamos asumido. Pero aquel día le invité a cenar aquí cerquita y se lo pedí.

Tiempo después nació Mercedes, una hija de la que Xavi nos muestra fotografías en su teléfono móvil. Se le cae la baba. Literalmente. Y lo sabe. Sabe que con un bebé, el tiempo cambia de significado. Creemos que esto le gusta bastante porque hace tiempo que no veíamos a un tipo tan feliz andando por la calle un sábado cualquiera.


Què et posa desficiós?

Traure temps per a jugar amb la meua filla Mercedes. La vitalitat d'una xiqueta de dos anys i mig, quan arribes a casa i ix corrent, és contagiosa. Ja pots arribar cansat, que deixes d'estar-ho a l'instant. A mi m'agrada molt esta paraula, 'desfici', perquè em recorda molt al lema de Steve Jobs: 'Stay hungry, stay foolish'. Una cosa així com no sigues conformista i ves a per més sense importar el que uns altres pensen de tu. Sigues autèntic, sigues únic, aventura't.

¿Qué te pone desficioso?

Sacar tiempo para jugar con mi hija Mercedes. La vitalidad de una niña de dos años y medio, cuando llegas a casa y sale corriendo, es contagiosa. Ya puedes venir cansado, que dejas de estarlo al instante. A mí me gusta mucho esta palabra, 'desfici', porque me recuerda mucho al lema de Steve Jobs: 'Stay hungry, stay foolish'. Algo así como no seas conformista y ve a por más sin importar lo que otros piensen de ti. Sé auténtico, sé único, aventúrate.


Paula G. FurióComment