ESPAI VERD

Text: María Jesús Espinosa de los Monteros i Paula G. Furió // Imatges: Paula G. Furió // 
Text: María Jesús Espinosa de los Monteros i Paula G. Furió // Imatges: Paula G. Furió // 

L'oratori interreligiós fa olor de cova i la humitat ens fa suar a tots. Antonio ens ha demanat que entrem allí amb la seua filla i el seu gendre. Vol que guardem un minut de silenci i reflexió després de quasi tres hores d'una entrevista que s'ha desenvolupat amb sentit de l'humor i passió, dues de les característiques que millor el defineixen a ell: Antonio Cortés Ferrando (Callosa del Segura, Alacant, 1954), arquitecte d'Espai Verd, un dels edificis més singulars de València. Antonio es pensa com un home profundament humanista i amb profundes arrels espirituals. En la seua casa destaca un xicotet altar amb totes aquelles imatges i símbols que li han acompanyat al llarg de la seua vida. Ací està, per exemple, una imatge de Basili de Rubí, un pare caputxí i eremita de Montserrat que ha sigut providencial en la condició espiritual de Corté. No deixarà de nomenar-lo en tota la vesprada.

El oratorio interreligioso huele a cueva y la humedad nos hace sudar a todos. Antonio nos ha pedido que entremos allí con su hija y su yerno. Quiere que guardemos un minuto de silencio y reflexión tras casi tres horas de una entrevista que se ha desarrollado con sentido del humor y pasión, dos de las características que mejor le definen a él: Antonio Cortés Ferrando (Callosa del Segura, Alicante, 1954), arquitecto de Espai Verd, uno de los edificios más singulares de Valencia. Antonio se piensa como un hombre profundamente humanista y con hondas raíces espirituales. En su casa destaca un pequeño altar con todas aquellas imágenes y símbolos que le han acompañado a lo largo de su vida. Ahí está, por ejemplo, una imagen de Basili de Rubí, un padre capuchino y eremita de Montserrat que ha sido providencial en la condición espiritual de Cortés. No dejará de nombrarlo en toda la tarde. 

La casa d'Antonio s'obri a l'exterior en diverses terrasses, hi ha una escala de caragol i racons d'angles impossibles. Sense adonar-te, les bigues de formigó que sostenen l'edifici envaeixen la casa, les parets es converteixen en cristall i les plantes creen els seus camins, entrant i eixint com els va de gust. En este saló replet d'una frondosa vegetació i un piano ara en silenci, Antonio ha disposat un berenar amb orxata i fartons. Li acompanyen la seua filla Paz Cortés i el marit d'aquesta, Juan Serra, professor d'Expressió Gràfica Arquitectònica de la Universitat Politècnica de València. 

En aquesta mateixa taula on ara mengem, ens explica Antonio, líders religiosos de totes les confessions s'han assegut per a intentar comprendre el món des de les seues diferències, mai insalvables. Membres del judaisme, budisme, hinduisme o islam han estat presents en esta casa i en l'oratori interreligiós. Mentre ell parla, tots li escoltem molt atents: “En l'escola, els meus mestres em van ensenyar que en arquitectura hi ha tres grans espais: el matemàtic, que és l'espai destinat als objectes; el vivencial, el que serà ocupat per l'habitant i el sagrat, on l'habitant té la seua experiència més completa: física, social, intel·lectual i espiritual. Aquest últim espai és el que més m'ha interessat sempre”.

Espai Verd s'entén com una ciutat compacta de l'anomenat 'brutalisme arquitectònic' que s'inspira en altres obres com Walden 7 del català Ricardo Bofill o Mont-real'67 de l'israelià MosheSafdie. L'edifici va ser concebut com una catedral urbana que integra els tres espais citats per Cortés. D'estos, l'espai sagrat té una importància fonamental i és el motiu pel qual estem davant un edifici tan singular. Compta amb 108 “adossats en l'aire”, ja que hi ha duplex, trípex i fins a alguns cuádruplex. Tots tenen terrasses en cada planta i junts suposen 21.000 quilòmetres quadrats construïts en vertical incloent vivendes, jardins, pàrquing i zones comunes com ara la piscina o la pista de running. La seua ubicació no pot ser més particular: entre el barri de Benimaclet i l'horta d'Alboraia, Espai Verd s'alça a la fi de la dècada dels 80 amb un discurs clarament avançat en conceptes com a sostenibilitat, ecologisme i tecnologia. 

Quan entres a l'edifici, travesses una font amb cascades que crea un ecosistema humit amb un aire net i fresc. Després d'ella, una muntanya creada amb tota la terra resultant de les excavacions del solar. Sobre la muntanya se situa una piscina. Ací estan gaudint d'un bany els tres néts de l'arquitecte i la seua dona. Una bona xifra de carrers amb jardins es despleguen com a elements vertebradors. L'enorme escala que connecta de manera vertical les 15 plantes de l'edifici està dissenyades a manera d'escultura, mentre la planta baixa i la planta quarta connecten l'edifici horitzontalment. 

Un altra de les virtuts d'aquest edifici és la seua qualitat de cooperativa: “Espai Verd va nàixer en un sopar entre amics que pensàvem que podíem crear una cooperativa de propietaris en la qual tots prenguérem decisions”, comenta Cortes, que busca la qualitat de vida de l'habitant a través d'estructures participatives i horitzontals en les quals tots els veïns són fonamentals. Per a ell, molts dels seus veïns són “fundadors” perquè van recolzar el projecte des del seu origen. Mentre ens ensenya l'edifici ens anem creuant amb alguns d'ells i amb tots té alguna cosa que comentar. 

Per a entendre quant va innovar Cortés respecte de l'arquitectura que es feia en els 80 en el nostre país, és important destacar que va girar 45º la planta de l'edifici perquè rebera llum solar en totes les seues façanes, que va instal·lar banda ampla quan la majoria encara ni tan sols sabíem el que era internet i, intuint que en el futur es treballaria des de casa, va dotar a cada habitatge d'un estudi amb accés independent. Encara queden algunes fases per acabar del projecte inicial, com el centre social amb gimnàs i els conductes de recollida de fem que connectarien cada habitatge amb un dipòsit i permetrien mitjançant robòtica poder separar els residus per a poder-los reciclar. 

Seguim passejant i descobrint detalls com les anotacions en els pilars, que Cortés va conservar, “com es feia en les antigues catedrals». També veiem un panell explicant totes les varietats d'aus que viuen en l'edifici, algunes com els xoriguers pràcticament inexistents a la rodalia de València. I també, entre rises, ens explica la seua por a les altures i com, fins que no varen posar baranes no va poder supervisar la construcció de les plantes superiors i com s'anava expandint a veus per tota l'obra “l'arquitecte, que té vertigen”. 

Arribem a la porta principal, el nostre punt de partida. Acomiadant-se, somrient, afable, visionari, em diu: «Mira cap amunt, a que és com una catedral?»

La casa de Antonio se abre al exterior en varias terrazas, hay una escalera de caracol y rincones de ángulos imposibles. Sin darte cuenta, las vigas de hormigón que sostienen el edificio invaden la casa, las paredes se convierten en cristal y las plantas crean sus caminos, entrando y saliendo a su antojo. En este salón repleto de una frondosa vegetación y un piano ahora en silencio, Antonio ha dispuesto una merienda con horchata y fartons. Le acompañan su hija Paz Cortés Alcober  y el marido de ésta, Juan Serra, profesor de Expresión Gráfica Arquitectónica de la Universitat Politécnica de València. 

En esta misma mesa donde ahora comemos, nos cuenta Antonio, líderes religiosos de todas las confesiones se han sentado para intentar comprender el mundo desde sus diferencias, nunca insalvables. Miembros del judaísmo, budismo, hinduismo o islam han estado presentes en este hogar y en el oratorio interreligioso. Mientras él habla, todos le escuchamos muy atentos: “En la escuela, mis maestros me enseñaron que en arquitectura hay tres grandes espacios: el matemático, que es el espacio destinado a los objetos; el vivencial, el que será ocupado por el habitante y el sagrado, donde el habitante tiene su experiencia más completa: física, social, intelectual y espiritual. Este último espacio es el que más me ha interesado siempre”.

Espai Verd se entiende como una ciudad compacta del llamado 'brutalismo arquitectónico' que se inspira en otras obras como Walden 7 del catalán Ricardo Bofill o Montreal'67 del israelí Moshe Safdie. El edificio fue concebido como una catedral urbana que integra los tres espacios citados por Cortés. De éstos, el espacio sagrado tiene una importancia fundamental y es el motivo por el que estamos ante un edificio tan singular. Cuenta con 108 “adosados en el aire”, ya que hay duplex, trípex y hasta algunos cuádruplex. Todos tienen terrazas en cada planta y juntos suponen 21.000 kilómetros cuadrados construidos en vertical incluyendo vivendas, jardines, parking y zonas comunes como la piscina o la pista de running. Su ubicación no puede ser más particular: entre el barrio de Benimaclet y la huerta de Alboraya, Espai Verd se alza a finales de la década de los 80 con un discurso claramente avanzado en conceptos como sostenibilidad, ecologismo y tecnología. 

Cuando entras al edificio, atraviesas una fuente con cascadas que crea un ecosistema húmedo con un aire limpio y fresco. Tras ella, una montaña creada con toda la tierra resultante de las excavaciones del solar. Sobre la montaña se ubica una piscina. Ahí están disfrutando de un baño los tres nietos del arquitecto y su mujer. Un buen número de calles ajardinadas se despliegan como elementos vertebradores. La enorme escalera que conecta de modo vertical las 15 plantas del edificio está diseñadas a modo de escultura, mientras la planta baja y la planta cuarta conectan el edificio horizontalmente. 

Otro de los logros de este edificio es su cualidad de cooperativa: “Espai Verd nació en una cena entre amigos que pensábamos que podíamos crear una cooperativa de propietarios en el que todos tomáramos decisiones”, comenta Cortés, que busca la calidad de vida del habitante a través de estructuras participativas y horizontales en las que todos los vecinos son fundamentales. Para él, muchos de sus vecinos son “fundadores” porque apoyaron el proyecto desde su origen. Mientras nos enseña el edificio nos vamos cruzando con algunos de ellos y con todos tiene algo que comentar. 

Para entender cuánto innovó Cortés frente a la arquitectura que se hacía en los 80 en nuestro país, es importante destacar que giró 45º la planta del edificio para que recibiera luz solar en todas sus fachadas, que instaló banda ancha cuando la mayoría aún ni siquiera sabíamos lo que era internet e, intuyendo que en el futuro se trabajaría desde casa, dotó a cada vivienda de un estudio con acceso independiente. Todavía quedan algunas fases por terminar del proyecto inicial, como el centro social con gimnasio y los conductos de recogida de basuras que conectarían cada vivienda con un depósito y permitirían mediante robótica poder separar los residuos para poderlos reciclar.  

Seguimos paseando y descubriendo detalles como las anotaciones en los pilares, que Cortés conservó, “como se hacía en las antiguas catedrales». También vemos un panel explicando todas las variedades de aves que viven en el edificio, algunas como los cernícalos prácticamente inexistentes en los alrededores Valencia. Y también, entre risas, nos explica su miedo a las alturas y como, hasta que no pusieron barandillas no pudo supervisar la construcción de las plantas superiores y como se iba expandiendo a voces por toda la obra “el arquitecto, que tiene vértigo”.  

Llegamos a la puerta principal, nuestro punto de partida. Despidiéndose, sonriente, afable, visionario, me dice: «Mira hacia arriba, ¿a que es como una catedral?»


 
cartel web.jpg
 

AUSIAS PÉREZ

Director d'art i creatiu valencià, va dissenyar este cartell per a Valencia Se Ilustra, una iniciativa de Rambleta. En la presentació del cartell, Ausias deia: "Inspirado en una de las joyas de la ciudad. #EspaiVerd se concibió como una #CiudadCompacta donde lo privado y lo público tienen el mismo valor." 

Director de arte y creativo valenciano, diseñó este cartel para Valencia Se Ilustra, una iniciativa de Rambleta. En la presentación del cartell, Ausias decía: "Inspirado en una de las joyas de la ciudad. #EspaiVerd se concibió como una #CiudadCompacta donde lo privado y lo público tienen el mismo valor." 

***

-Per què consideres que Espai Verd és un edifici singular a València?

-Per diversos motius. La ubicació fa molt visible que la seva orientació està girada 45º respecte de la quadrícula habitual de la zona. Em recorda al Japó dels 80 pels colors, i sobretot el que més m'agrada és la integració de la vegetació amb les súper estructures de formigó.

-Què és el que més t'inspira de l'edifici?

-Crec que el més inspirador és este contrast entre el viu i el mort que representa l'edifici: la mescla entre l'orgànic i les formes ortogonals de l'edifici, que es limiten a formes molt primàries i angles rectes. També em va atreure molt la vida interior de l'edifici: el jardí japonès, els estanys, la piscina, la muntanya de pins... és una veritable passada.

-I finalment, explica'ns la història del cartell. Per què vas triar Espai Verd per a la teva col·laboració amb València s'Il·lustra?

-El meu treball com a il·lustrador té moltes reminiscències al còmic i al disseny en els 80, també he treballat en algunes obres amb peces arquitectòniques i era el moment perfecte per fer alguna cosa amb Espai Verd, s'ajusta perfectament al meu imaginari ideal!

-¿Por qué consideras que Espai Verd es un edificio singular en Valencia?

-Por varios motivos. La ubicación hace muy visible que su orientación está girada 45º con respecto a la cuadrícula habitual de la zona. Me recuerda a Japón en los 80 por los colores, y sobretodo lo que más me gusta es la integración de la vegetación con las súper estructuras de hormigón.

-¿Qué es lo que más te inspira del edificio?

-Creo que lo más inspirador es ese contraste entre lo vivo y lo muerto que representa el edificio: la mezcla entre lo orgánico y las formas ortogonales del edificio, que se limitan a formas muy primarias y ángulos rectos. También me atrajo mucho la vida interior del edificio: el jardín japonés, los estanques, la piscina, la montaña de pinos... es una verdadera pasada.

-Y por último, cuéntanos la historia del cartel. ¿Por qué elegiste Espai Verd para tu colaboración con Valencia se Ilustra?

-Mi trabajo como ilustrador tiene muchas reminiscencias al cómic y al diseño en los 80, también he trabajado en algunas obras con piezas arquitectónicas y era el momento perfecto para hacer algo con Espai Verd, ¡se ajusta perfectamente a mi imaginario ideal!


 
ESPAI VERD by @squarefied - web.jpg
 

JAVIER CORRAL

Javier Corral és la ment pensant i els ulls darrere @squarefied, el varem descobrir gràcies a València Vibrant fa uns anys i des d'aleshores no hem deixat de seguir-li la pista. Li varem demanar una de les seues obres (a meitat camí entre la fotografia y la il·lustració digital) sobre Espai Verd. Y açò és el que ens va contar:

Javier Corral es la mente pensante y los ojos tras @squarefied, le descubrimos gracias a València Vibrant hace unos años y desde entonces no hemos dejado de seguirle la pista. Le pedimos una de sus obras (a caballo entre la fotografía y la ilustración digital) sobre Espai Verd. Y esto es lo que nos contó:

***

-Per què consideres que Espai Verd és un edifici singular a València?
Crec que Espai Verd és un cant a la individualitat ben entesa. Tots tenim el mateix, però ningú és igual a un altre.
És un espai singular des de la seua concepció inicial: un edifici en el qual no hi ha dos habitatges iguals, pensat per a integrar els espais exteriors amb l'interior dels habitatges, amb especial atenció a les zones verdes, en la ciutat però al costat de l'horta, dissenyat sense façanes principals, modular... 
Definitivament, no hi ha molts edificis així en la nostra província. 

-Què és el que més t'inspira de l'edifici?
La combinació gris ciment/verd herba i la construcció modular i caòtica de les seues múltiples façanes. És un edifici molt entretingut de mirar. Si Escher haguera sigut valencià, hauria viscut allí segur. 

-El teu compte de Instagram arreplega moltes façanes d'edificis emblemàtics de València, com va començar eixa espècie de col·leccionisme? 
Amb l'aparició d'Instagram vaig començar a interessar-me per la fotografia de carrer i d'arquitectura. Els edificis de València no solen ser fàcils de fotografiar, sempre hi ha alguna cosa davant que impedeix veure l'edifici en tota la seua esplendor. Arbres, fanals, cables que travessen façanes i carrers, semàfors, contenidors de brossa, bolardos, parades d'autobús, senyals, mupis i altre mobiliari urbà. Ara, afegint fins i tot més soroll visual a la ciutat, les pròpies façanes estan plagades de banderes. Per açò vaig començar a imaginar com es veurien eixos edificis sense res que distraguera la mirada i així vaig començar amb @squarefied. 

-I finalment, explica'ns la història de la teua fotografia, per què et vas decidir per aquesta repetició d'elements?
Algunes vegades, en rebre un encàrrec, vaig a fer les fotos sense tenir molt clar en què consistirà la transformació posterior. Assumisc que en el procés d'edició sorgeixen idees que acaben conformant el resultat final de la imatge. Amb aquesta imatge em va succeir açò mateix. Espai Verd ha suposat un repte per a mi: en mancar d'una façana “convencional”, de res em servia la meua forma habitual d'acostar-me a les façanes. De manera que vaig capturar les imatges, les vaig deixar descansar dos dies i el tercer vaig començar a editar-les. De totes les variacions que vaig provar, aquesta que veieu és la que millor funcionava. Planteja la idea d'un mur vertical infinit en el qual el ciment dóna suport i refugi a les plantes i eixes mateixes plantes redueixen la fredor del ciment.

-¿Por qué consideras que Espai Verd es un edificio singular en Valencia?
Creo que Espai Verd es un canto a la individualidad bien entendida. Todos tenemos lo mismo, pero nadie es igual a otro.
Es un espacio singular desde su concepción inicial: un edificio en el que no hay dos viviendas iguales, pensado para integrar los espacios exteriores con el interior de las viviendas, con especial atención a las zonas verdes, en la ciudad pero al lado de la huerta, diseñado sin fachadas principales, modular... 
Definitivamente, no hay muchos edificios así en nuestra provincia. 

-¿Qué es lo que más te inspira del edificio?
La combinación gris cemento/verde hierba y la construcción modular y caótica de sus múltiples fachadas. Es un edificio entretenidísimo de mirar. Si Escher hubiera sido valenciano, habría vivido allí seguro. 

-Tu cuenta de Instagram recoge muchas fachadas de edificios emblemáticos de Valencia, ¿como empezó esa especie de coleccionismo? 
A raíz de la aparición de Instagram empecé a interesarme por la fotografía de calle y de arquitectura. Los edificios de Valencia no suelen ser fáciles de fotografiar, siempre hay algo delante que impide ver el edificio en todo su esplendor. Árboles, farolas, cables que atraviesan fachadas y calles, semáforos, contenedores de basura, bolardos, paradas de autobús, señales, mupis y demás mobiliario urbano. Ahora, añadiendo incluso más ruido visual a la ciudad, las propias fachadas están plagadas de banderas. Por eso empecé a imaginar cómo se verían esos edificios sin nada que distrajera la mirada y así empecé con @squarefied. 

-Y por último, cuéntanos la historia de tu fotografía, ¿por qué te decidiste por esta repetición de elementos?
Algunas veces, al recibir un encargo, voy a hacer las fotos sin tener muy claro en qué consistirá la transformación posterior. Asumo que en el proceso de edición surgen ideas que acaban conformando el resultado final de la imagen. Con esta imagen me sucedió esto mismo. Espai Verd ha supuesto un reto para mí: al carecer de una fachada “convencional”, de nada me servía mi forma habitual de acercarme a las fachadas. De modo que capturé las imágenes, las dejé descansar dos días y el tercero empecé a editarlas. De todas las variaciones que probé, esta que veis es la que mejor funcionaba. Plantea la idea de un muro vertical infinito en el que el cemento da sostén y refugio a las plantas y esas mismas plantas reducen la frialdad del cemento. 


Gràcies Antonio per obrir-nos les portes de ta casa i transmetre'ns la teua passió per l'arquitectura i l'espiritualitat. Gràcies Juan i Paz per acompanyar-nos i explicar-nos tan bé detalls arquitectònics de l'edifici i del treball d'Antonio. 

Gràcies també a tu, Javier per acceptar el nostre repte, donar-nos la teua visió i retratar tan ben Espai Verd.

I a tu, Ausias, per deixar-nos compartir el teu cartell, tan bonic que ho necessitem amb urgència per a la redacció de DESFICI :)

Gracias Antonio por abrirnos las puertas de tu casa y transmitirnos tu pasión por la arquitectura y la espiritualidad. Gracias Juan y Paz por acompañarnos y explicarnos tan bien detalles arquitectónicos del edificio y del trabajo de Antonio. 

Gracias también a ti, Javier por aceptar nuestro reto, darnos tu visión y retratar tan bien Espai Verd.

Y a ti, Ausias, por dejarnos compartir tu cartel, tan bonito que lo necesitamos con urgencia para la redacción de DESFICI :)


Paula G. FurióComment