ELS DINERS I ELS COLLONS...

 
 Imatges i text de  Palmera Vir

Imatges i text de Palmera Vir

Els diners i els collons estan per a les ocasions. Amb esta contundència comencem el dia de hui, i és que en diners torrons!.

Ja se sap, amics, que qualsevol maldecap, es pot reduir amb un click patrocinat per la nostra Visa Electron.

De vegades se'ns apodera eixe personatge valent i fardaor i intentem demostrar, no sabem massa bé a qui, que tenim poderio. Per a aquells que no sapigueu que és açò de poderio, bàsicament és un sentiment, molt nostre, de mostrar ostentació. La culminació d’este sentiment finalitza en la verbalització d’esta frase amb un saber estar propi de manual.

No seré jo la persona que negue la utilització d'este refrany: és ben cert, que no hi ha setmana que no la utilitze com a recurs o excusa per donar-me eixe “capritxet“ que no em fa falta.

Diuen per ahi, pels pobles de la contornà que este sentiment se t'apodera en les situacions més impredictibles, en aquelles on tu reafirmes que pots, i que tens collons, o en el meu cas ovaris i en general valor, que és una cosa que no depén del gènere que un tinga.

I, de veritat, que no ho dic jo, són les estadístiques les que ens diuen que un alt percentatge de la població valenciana empra esta frase quasi cada dia. Serà l'afany de fer-nos veure el que provoca que nosaltres fem ús d'ella amb caràcter de necessitat.

Els diners i els collons estan per a les ocasions. Con esta contundencia empezamos el día de hoy, y es que en diners torrons!.

Ya se sabe, amigos, que cualquier quebradero de cabeza se puede aliviar con clik patrocinado por nuestra Visa Electron.

A veces se nos apodera ese personaje valiente y fardaor e intentamos demostrar, no sabemos demasiado bien a quién, que tenemos poderio. Para aquellos que no sabéis que es eso de poderio, básicamente es un sentimiento, muy nuestro, de ostentación. La culminación de este sentimiento finaliza en la verbalización de esta frase con un saber estar propio de manual.

No seré yo la persona que niegue la utilitzación de este refrán: es bien cierto, que no hay semana que no la utilice como recurso o excusa para darme ese caprichito que no me hace falta.

Dicen por ahí, por los puebles de la contornà que este sentimiento se te apodera en las situaciones más impredecibles, en aquellas donde reafirmas que puedes, y que tienes cojones, o en mi caso ovarios y en general valor, que es algo que no depende del género que uno o una tenga.

I, de verdad, que no lo digo yo, son las estadísticas las que nos dicen que un alta porcentaje de la población valenciana utiliza esta frase casi cada dia. Será el afán de hacer-nos ver lo que provoca que hagamos uso de ella con carácter de necesidad.