DELIRIT

 
 Text i imatge:  Sara Birds

Text i imatge: Sara Birds

 
 

Tots tenim un amic místic que pensa que es pot aconseguir tot en la vida i et diu coses com “treballa del que t’agrada i no hauràs de treballar un sòl dia de la teua vida”. El millor és que quan ho diu, s’ho creu, i has de voler-lo per això.

El discurset m’ha pillat alguna vegada intensa i m’ha fet pensar en com enfocar la meua passió per convertir-la en la meua professió. Per desgràcia, la meua passió no és molt monetitzable, de fet, m’ix a pagar i és que no és una altra que els delirits. Tinc delirit pels delirits. No ho puc evitar, sóc bon vivant de vocació. 

N’hi ha qui somnia amb guanyar un premi Nobel o trobar la cura per alguna malaltia, i done gràcies a l’univers per ells, però jo, que sóc prou més simple, somnie amb viure sense privar-me d’un capritx. A base de bé de tot, com si fora una rica hereva.

I tot i que encara no he pogut complir el meu desig més fort, n’hi ha una època en la que es treballa el delirit sense amargar-se i, per descomptat, és la meua època preferida. Efectivament: el Nadal. Així que aprofita, deixa lliure al teu jo més hedonista i entregat als plaers del menjar, la festa i els capritxos en general. I recorda, si algú et diu que se t’està anant la mà, només has de contestar-li : “és que tenia delirit”. 

 

Nota: El delirit també és conegut com deliri, però des del meu punt de vista guanya prou classe amb la t final característica de l’Horta Sud.  

Todos tenemos un amigo místico que piensa que se puede conseguir todo en la vida y te dice cosas del tipo “trabaja en lo que te gusta y no tendrás que trabajar un solo día de tu vida”. Lo mejor es que cuando lo dice, se lo cree, y por eso hay que quererle. 

El discursito me ha pillado alguna vez intensa y me ha dado por pensar cómo enfocar mi pasión para convertirla en mi sustento. Por desgracia, mi pasión no es muy monetizable, de hecho, me sale a pagar y es que no es otra que els delirits. Tengo delirit por els delirits. Qué le voy a hacer, soy bon vivant de vocación.

Hay quien sueña con ganar un premio Nobel o con encontrar la cura contra alguna enfermedad, y doy gracias al universo por ellos, pero yo, que soy mucho más simple, sueño más bien con vivir sin privarme de un capricho. A base de bé de tot, como si fuera una rica heredera.

Y aunque aún no haya podido cumplir mi más profundo deseo, hay una época en la que se trabaja el delirit sin tapujos y, por supuesto, es mi época favorita. Efectivamente: la Navidad. Así que aprovecha, da rienda suelta a tu yo más hedonista y entrégate a los placeres de la comida, la fiesta y los caprichos en general. Y recuerda, si alguien te dice que se te está yendo la mano, solo tienes que decir “es que tenía delirit”.

 

Nota: El delirit también se conoce como deliri, pero desde mi punto de vista gana mucho empaque con la t final tan característica de l’Horta Sud. 

 
Paula G. FurióComment