COMBOI

 
 Text i imatge:  Sara Birds

Text i imatge: Sara Birds

 
 

Quan arriba el cap de setmana el més probable és que estigues fins la peineta de fallera del teu treball, de matinar, del repartidor que mai du els teus paquets i dels vianants que envaeixen l'anell ciclista, i el teu pla perfecte siga quedar-te en pijama veient Netflix baix la noble coartada d'haver de posar els garrofons a remulla per a la paella del diumenge.
I allà que estàs, al teu sofà, rascant-li la panxa al teu gos, amb la teua copa de vi i el teu hummus. Mires al teu voltant, analitzes la situació, i et dius a tu mateix que has evolucionat, que eres un ésser de llum que no sent la pressió social d'haver d'estar en l'últim lloc de moda de Russafa, que què més té si no vas a la inauguració d'eixe il·lustrador, que ja voràs l'exposició un dia més tranquil. I des-del teu tron de superioritat li dones al play i et disposes a vore a uns xiquets dels vuitanta lluitar contra el mal.
Sona el mòbil i mires de reüll els missatges dels teus amics proposant-te plans a quin millor, però a tu tant et té, no penses caure, tens ben clar que hui et quedes a casa, no n'hi ha res que puguen dir per fer-te canviar d'opinió.
Però en realitat sí que n'hi ha i reses a la Xeperudeta perquè a ningú se li ocurrisca mencionar eixes sis lletres capaces de traure de casa a qualsevol. Efectivament: c o m b o i.
Perquè una cosa és rebutjar un pla, però altra molt diferent és lluitar contra l'instint natural de pertànyer a la manada. El comboi és la sensació inigualable de saber que no importa com, quan, ni on, només importa amb qui. El segell de qualitat comboi és garantia d'èxit. No es limita a ser part d'un grup, és molt més, és saber que eres part del grup correcte.
I clar, els teus amics que ja et coneixen, invoquen el poder del comboi i tardes dos segons en abandonar el teu pla, que total l'hummus era de Mercadona i el vi de cartó i ixes sense mirar enrere al ritme de "eh, eh, eh!"

Cuando llega el final de la semana lo más probable es que estés hasta la peineta de fallera de tu trabajo, de madrugar, del mensajero que nunca llega con tus paquetes y de los peatones que te invaden l’anell ciclista, y tu plan perfecto sea quedarte en pijama viendo Netflix bajo la noble coartada de tener que poner els garrofons a remojo para la paella del domingo. 

Y ahí estás, en tu sofá, rascándole la tripa a tu perro, con tu copa de vino y tu hummus. Miras a tu alrededor, analizando la situación, y te dices con satisfacción que has evolucionado, que eres un ser de luz que no siente la presión social de tener que estar en el último sitio de moda en Russafa, que qué más da si no vas a la inauguración de ese ilustrador, que ya verás la exposición un día más tranquilo. Y desde tu trono de superioridad le das al play y te dispones orgulloso a ver a unos niños ochenteros luchar contra el mal. 

Suena el móvil y miras de reojo los mensajes de tus amigos proponiéndote planes a cuál mejor, pero a ti te da igual, no vas a caer, tienes claro que hoy te quedas en casa, no hay nada que puedan decir para hacerte cambiar de opinión. 

Pero en realidad sí lo hay y rezas a la Xeperudeta para que a nadie se le ocurra mencionar esas seis letras capaces de sacar de casa a cualquiera. Efectivamente: c o m b o i.

Porque una cosa es rechazar un plan, pero otra muy distinta es luchar contra el instinto natural de pertenecer a la manada. El comboi es la sensación inigualable de saber que no importa el cómo, ni el cuándo, ni el dónde, solo importa el con quién. El sello comboi es garantía de éxito. No se limita a ser parte de un grupo, es mucho más profundo, es saber que eres parte del grupo correcto. 

Y claro, tus amigos que te conocen, invocan el poder del comboi y tardas dos segundos en abandonar tu plan, que total el hummus era de Mercadona y el vino de cartón y sales sin mirar atrás al ritmo de “¡eh, eh, eh!”.

 
Paula G. FurióComment